Per molts anys!

Avui 14 d'abril commemorem que fa 80 anys que Francesc Macià, president de la Generalitat i d'Esquerra Republicana de Catalunya proclamà la República Catalana.

L'abril de 1931, un mes després de la seva fundació, ERC triomfa de manera aclaparadora a les eleccions municipals arreu del país. A Sabadell, el 12 d’abril de 1931, la Coalició d’Esquerres Republicanes formada pel Círcol Republicà Federal, la Fraternitat Republicana Federal, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català -que majoritàriament després confluirien a ERC—, va triomfar de manera aclaparadora (70% dels vots) . Dos dies després, a les 4 de la tarda del dia 14, es proclamava la República al balcó de l'Ajuntament de Sabadell. Aquesta victòria en les eleccions municipals propicià la recuperació de la Generalitat de Catalunya, la institució de govern medieval dissolta pels Borbons després de la desfeta de 1714 i la conseqüent pèrdua de la sobirania. Francesc Macià n'és escollit President. I s'inicia un dels períodes més esplenderosos de progrés econòmic, social i nacional de la història de Catalunya. Ho demostra el fet que ERC guanyà totes les eleccions que es celebraren, tant les municipals com la resta. El 1933 mor 'l'avi' Macià i Lluís Companys, que era diputat a Corts per Sabadell, el succeeix com a President de la Generalitat. El 6 d'octubre de 1934, Companys, davant d'un imminent cop d'estat militar, proclama l'Estat Català. Fet pel qual ell i el govern que dirigia és empresonat. La Generalitat és abolida i no es restableix fins el nou triomf d'ERC als comicis de febrer de 1936, en coalició amb el Front d'Esquerres. El juliol de 1936 els feixistes espanyols encapçalats per Franco s'alcen contra la democràcia. L'aixecament militar és vençut a Catalunya en dos dies, però a Espanya esclata l'anomenada Guerra Civil, conflicte previ a la 2a Guerra Mundial, i que serví al feixisme italià i alemany per provar armament i acarnissar-se contra la població civil i, al feixisme espanyol, per vèncer militarment, ocupar i oprimir nacionalment, culturalment i lingüísticament Galícia, Euskadi i Catalunya i socialment a milions dels seus ciutadans i d'espanyols.

Després, seguiren quaranta anys de repressió, d'ostracisme, de retard...

Aquesta és la història més sabuda, però aquesta història també l'han escrita dones i homes d'Esquerra més anònimes, que varen donar la vida per la República Catalana (per desgràcia alguns d'ells no només en sentit metafòric). Dones com na Fidela Renom primera dona que va ser regidora a la nostra ciutat, una decidida defensora dels drets civils i, en especial, dels de la dona treballadora, dins de la Lliga Feminista, o na Candelària Serradell, militant de base a Sabadell i que forçada a anar a l'exili, presidí el grup de Dones d'ERC dels Pirineus Orientals, a la Catalunya sota domini francès.

Homes com en Salvador Ribé i Magí Marcé, membres del Círcol Republicà federal, que foren alcaldes de Sabadell durant la República i que centraren l’obra de govern municipal en l’ensenyament, la cultura, la sanitat, l’assistència social i les obres públiques a fi de pal·liar-ne els dèficits.

Homes i dones anònims que es diuen Josep, Maria, Francesc, Eva, Magí, Avenir, Anna, Carme, Ramon, Jaume, Joan, Toni, Manuel, Ariadna, Jordi, Marta, Dolors, Montserrat, Juli... i una incomptable tirallonga de persones que han dedicat temps i treball a canviar aquesta ciutat i aquest país en la mida de les seves possibilitats.

Vuitanta anys donen per molt, i el nostre partit ha viscut situacions molt complexes, però que gràcies al compromís de la seva gent, ha sabut superar. Des de l’hegemonia republicana a la guerra, passant per l’exili i la clandestinitat, o la reestructuració del partit, moltes persones han lluitat per poder mantenir viva la flama d'ERC.

Ara s’obre una nova etapa diferent a les anteriors. Complicada però plena d'oportunitats... Sí, seguim sent part de la història i hem de saber ser hereus del passat, per transformar el present i ser protagonistes del futur i de les esperances col·lectives del nostre poble. ERC és un projecte nacional per la justícia social, amb una clara determinació de ser artífexs de la independència del nostre país. I a Sabadell, el proper 22 de maig en tenim una nova oportunitat, com la varen tenir els nostres avis el 12 d'abril de 1931, tot just ara fa vuitanta anys.
(Article publicat al Diari de Sabadell 13/04/2011)