Aproximadament d’aquí a un mes, el 30 de maig, Sabadell viurà una de les jornades més importants de la seva història: totes les persones majors de setze anys podrem participar en decidir com volem el futur del nostre país en un exercici sense precedents sorgit principalment de la societat civil. És un acte de democràcia en el sentit complet de la paraula: el poble assumeix la sobirania popular per fomentar el dret a escollir en els afers que ens preocupen com a col•lectiu: en aquest cas, el futur de la nació catalana.
En escriure aquest article, més de 2500 sabadellencs ja han participat a la consulta per l’autodeterminació mitjançant el vot anticipat. És una bona dada i que permet preveure una alta participació dels sabadellencs i sabadellenques, que com sempre responem amb entusiasme i amb certes ‘particularitats’ en les votacions. Aquesta vegada és el fet de realitzar la votació l’últim diumenge de maig a diferència de la majoria de municipis...
La consulta de Sabadell va agafant volada. Hi ha moltes persones que estem empenyent i dedicant hores per fer que tot rutlli correctament. La majoria de persones, no hi podeu destinar tant de temps; però el que sí que podem i hem de fer totes i tots és introduir el vot a la urna: bé de manera anticipada, ja que l’organització garanteix que el vot dipositat rebrà el mateix tractament que el vot per correu que es fa en qualsevol altre sufragi, o bé el mateix 30M.
També hi ha altres idees innovadores i originals que vull esmentar, com els netbooks que s’usaran a les meses electorals. Són uns ordinadors totalment catalanitzats que podem comprar a un bon preu i que se’ns lliuraran després de la consulta amb un certificat que dirà que van servir per fer possible aquesta jornada, amb el que podrem rememorar-ho amb orgull tota la vida.
Però sobretot cal continuar animant als sabadellencs a acostar-se a les urnes, a participar en els actes i a divulgar el 30M. Els convençuts perquè és el moment. I a totes les persones i col•lectius que es posicionen en contra o ridiculitzen aquests referèndums demanar-los que també vinguin a votar. Defensem el dret de Catalunya a l’autodeterminació perquè aquest dret és inalienable i inherent a qualsevol nació i és per damunt de tot un acte legítimament democràtic sense el qual no existirien els drets col•lectius, com a extensió dels drets humans. Siguem democràtics i treballem perquè un dia ben proper aquestes consultes siguin vinculants.
Demostrem un cop més la vitalitat que té la nostra ciutat, la capacitat per mobilitzar-nos, per reivindicar la nostra singularitat i per associar-nos per aconseguir un bé comú. La consulta del 30M té per objectiu assolir més democràcia. A Sabadell, cadascú va a per ell.
dijous, 6 de maig del 2010
dimecres, 14 d’abril del 2010
Visca la República Catalana!
Avui dimecres 14 d’abril, data en què commemorem la proclamació de la República Catalana, ERC de Sabadell reconeix el treball que fan les escoles d’educació especial de la ciutat –Bellapart, Xaloc i Xalest-, tot lliurant-los el Premi als Valors Republicans en la seva sisena edició.
En l’etapa que va prosseguir la proclamació de la República, un dels grans assoliments que totes les persones que la van viure et recorden, és la gran aposta per assegurar una educació de qualitat i per a tothom.
En els nostres dies, el tracte just i igualitari, amb l’adient especialització i acompanyament que fan aquests centres educatius a les persones amb discapacitat, és un dels avenços més significatius per integrar a totes les persones, i una dels grans assoliments de la societat actual. La tasca que els seus equips educatius fan diàriament amb aquests nois i noies és digna de ser reconeguda i esperonada.
La virtut cívica que pregonen els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat es reflecteixen en projectes com els d’aquests tres centres. El compromís cívic és una exigència implícita de l’ideari republicà i amb l’ànim de visualitzar l’excel•lent tasca que duen a terme aquestes tres escoles des de fa força anys, amb una solvència contrastada, justifiquen plenament ser escollides. I també perquè volem que la segueixin fent. Perquè fomentant una educació de qualitat per a totes i tots estem construint unes ciutats i un país lliure i que compta plenament amb tota la ciutadania.
En l’etapa que va prosseguir la proclamació de la República, un dels grans assoliments que totes les persones que la van viure et recorden, és la gran aposta per assegurar una educació de qualitat i per a tothom.
En els nostres dies, el tracte just i igualitari, amb l’adient especialització i acompanyament que fan aquests centres educatius a les persones amb discapacitat, és un dels avenços més significatius per integrar a totes les persones, i una dels grans assoliments de la societat actual. La tasca que els seus equips educatius fan diàriament amb aquests nois i noies és digna de ser reconeguda i esperonada.
La virtut cívica que pregonen els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat es reflecteixen en projectes com els d’aquests tres centres. El compromís cívic és una exigència implícita de l’ideari republicà i amb l’ànim de visualitzar l’excel•lent tasca que duen a terme aquestes tres escoles des de fa força anys, amb una solvència contrastada, justifiquen plenament ser escollides. I també perquè volem que la segueixin fent. Perquè fomentant una educació de qualitat per a totes i tots estem construint unes ciutats i un país lliure i que compta plenament amb tota la ciutadania.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Consultes
Escric aquesta nota sorprès perquè encara hi ha persones i col•lectius que es posicionen en contra de les consultes i referèndums perquè la ciutadania decideixi sobre tots els afers que ens repercuteixen. En els cas de les consultes per l’autodeterminació de la nació catalana, sorgeixen pel fet evident que els estats espanyol i francès no són prou democràtics ni han arbitrat prou mecanismes per millorar aquesta anomalia. El dret a l’autodeterminació, és inalienable i inherent a qualsevol nació i és per damunt de tot un acte legítimament democràtic sense el qual no existirien els drets col•lectius, que són una extensió dels drets humans.
Qui té por de la democràcia, com els estats que ens atenallen i alguns opinadors i articulistes de dins i fora del nostre país, s’haurien de preguntar perquè està creixent el moviment autodeterminista i com s’està articulant de cara a millorar els drets col•lectius dels catalans. I si no s’ho pregunten, és per un greu dèficit democràtic herència de les dictadures i monarquies dels Estats-nació que encara perdura.
Ahir 13 de desembre, sense poder comptar amb suport institucional, moltes persones van anar a votar... en les successives convocatòries de Consultes per l’autodeterminació que s’han de celebrar -el 25 d’abril a la nostra ciutat- insto a la ciutadania a que participi massivament. Perquè només arribarem a ser un país just i lliure del tot, fomentant el dret a escollir en tots els afers i àmbits que ens afecten.
I tant de bo que aquestes consultes propiciïn que arribem ben aviat a l’objectiu que uns quants anhelem: la independència. Acabo de tornar de Polònia i, com sempre quan tinc l’oportunitat de viatjar a qualsevol estat sobirà, em queda un cert regust d’enveja per la normalitat amb què viuen la seva identitat; malgrat que com a poble han patit tant o més l’opressió i agressió d’altres països en la història recent que Catalunya, actualment poden viure amb normalitat la seva llengua, cultura, simbologia, model de societat... i gaudir-ne plenament i desacomplexadament. De fet, no conec cap Estat que vulgui deixar de ser-ho, deu ser perquè totes les nacions són més riques i plenes quan estan en aquest estat...oi? ;-)
Qui té por de la democràcia, com els estats que ens atenallen i alguns opinadors i articulistes de dins i fora del nostre país, s’haurien de preguntar perquè està creixent el moviment autodeterminista i com s’està articulant de cara a millorar els drets col•lectius dels catalans. I si no s’ho pregunten, és per un greu dèficit democràtic herència de les dictadures i monarquies dels Estats-nació que encara perdura.
Ahir 13 de desembre, sense poder comptar amb suport institucional, moltes persones van anar a votar... en les successives convocatòries de Consultes per l’autodeterminació que s’han de celebrar -el 25 d’abril a la nostra ciutat- insto a la ciutadania a que participi massivament. Perquè només arribarem a ser un país just i lliure del tot, fomentant el dret a escollir en tots els afers i àmbits que ens afecten.
I tant de bo que aquestes consultes propiciïn que arribem ben aviat a l’objectiu que uns quants anhelem: la independència. Acabo de tornar de Polònia i, com sempre quan tinc l’oportunitat de viatjar a qualsevol estat sobirà, em queda un cert regust d’enveja per la normalitat amb què viuen la seva identitat; malgrat que com a poble han patit tant o més l’opressió i agressió d’altres països en la història recent que Catalunya, actualment poden viure amb normalitat la seva llengua, cultura, simbologia, model de societat... i gaudir-ne plenament i desacomplexadament. De fet, no conec cap Estat que vulgui deixar de ser-ho, deu ser perquè totes les nacions són més riques i plenes quan estan en aquest estat...oi? ;-)
Consultes i referèndums
Escric aquest article sorprès perquè encara hi ha persones i col•lectius que es posicionen en contra de les consultes i referèndums perquè la ciutadania decideixi sobre tots els afers que ens repercuteixen. En els cas de les consultes per l’autodeterminació de la nació catalana, sorgeixen pel fet evident que els estats espanyol i francès no són prou democràtics ni han arbitrat prou mecanismes per millorar aquesta anomalia. El dret a l’autodeterminació, és inalienable i inherent a qualsevol nació i és per damunt de tot un acte legítimament democràtic sense el qual no existirien els drets col•lectius, que són una extensió dels drets humans.
Qui té por de la democràcia, com els estats que ens atenallen i alguns opinadors i articulistes de dins i fora del nostre país, s’haurien de preguntar perquè està creixent el moviment autodeterminista i com s’està articulant de cara a millorar els drets col•lectius dels catalans. I si no s’ho pregunten, és per un greu dèficit democràtic herència de les dictadures i monarquies dels Estats-nació que encara perdura.
Ahir 13 de desembre i en les successives convocatòries de Consultes per l’autodeterminació que s’han de celebrar -el 25 d’abril a la nostra ciutat- insto a la ciutadania a que participi. Perquè només arribarem a ser un país just i lliure del tot, fomentant el dret a escollir en tots els afers i àmbits que ens afecten.
I tant de bo que aquestes consultes propiciïn que arribem ben aviat a l’objectiu que uns quants anhelem: la independència. Acabo de tornar de Polònia i, com sempre quan tinc l’oportunitat de viatjar a qualsevol estat sobirà, em queda un cert regust d’enveja per la normalitat amb què viuen la seva identitat; malgrat que com a poble han patit tant o més l’opressió i agressió d’altres països en la història recent que Catalunya, actualment poden viure amb normalitat la seva llengua, cultura, simbologia, model de societat... i gaudir-ne plenament i desacomplexadament. De fet, no conec cap Estat que vulgui deixar de ser-ho, deu ser perquè totes les nacions són més riques i plenes quan estan en aquest estat...oi? ;-)
Qui té por de la democràcia, com els estats que ens atenallen i alguns opinadors i articulistes de dins i fora del nostre país, s’haurien de preguntar perquè està creixent el moviment autodeterminista i com s’està articulant de cara a millorar els drets col•lectius dels catalans. I si no s’ho pregunten, és per un greu dèficit democràtic herència de les dictadures i monarquies dels Estats-nació que encara perdura.
Ahir 13 de desembre i en les successives convocatòries de Consultes per l’autodeterminació que s’han de celebrar -el 25 d’abril a la nostra ciutat- insto a la ciutadania a que participi. Perquè només arribarem a ser un país just i lliure del tot, fomentant el dret a escollir en tots els afers i àmbits que ens afecten.
I tant de bo que aquestes consultes propiciïn que arribem ben aviat a l’objectiu que uns quants anhelem: la independència. Acabo de tornar de Polònia i, com sempre quan tinc l’oportunitat de viatjar a qualsevol estat sobirà, em queda un cert regust d’enveja per la normalitat amb què viuen la seva identitat; malgrat que com a poble han patit tant o més l’opressió i agressió d’altres països en la història recent que Catalunya, actualment poden viure amb normalitat la seva llengua, cultura, simbologia, model de societat... i gaudir-ne plenament i desacomplexadament. De fet, no conec cap Estat que vulgui deixar de ser-ho, deu ser perquè totes les nacions són més riques i plenes quan estan en aquest estat...oi? ;-)
dijous, 19 de novembre del 2009
'La vida és bónica, però complicada'
Bé, fa ben bé un any que no entrava al Bloc, i lògicament la fillola Maria i la neboda Laia ja tenen un anyet...
i també fa un any que vaig canviar de feina, una responsabilitat que em té absorvit, però molt interessant, per tant...
Salut i endavant!
i també fa un any que vaig canviar de feina, una responsabilitat que em té absorvit, però molt interessant, per tant...
Salut i endavant!
dimecres, 12 de novembre del 2008
Maria i Laia
Us presento na Maria i na Laia, les meves dues nebodetes noves... i ja van 7!
És clar, que els meus germans i cunyades els tenen de dos en dos ;.)
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Al Racó de la Pau de Guimerà
El nou de copes
guanya en el joc
o bé retopes
a sang i foc.
Fas trencadissa
saps renegar
i ets més de missa
que el Capellà.
Queda´t enrere
per gambairot
a la Bovera
refés el vot.
Compta les llunes
mira'ns passar
castell en runes
de Guimerà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
