Diverses entitats i associacions veïnals estan promovent consultes per tal d’anomenar les noves estacions dels Ferrocarrils Catalans a Sabadell de la manera més adient amb l’entorn a on estan ubicades. Trobo lloable aquestes campanyes ja que sovint tenim tendència a inventar-nos noms nous quan el més pertinent és batejar els espais públics amb el mot amb què han estat coneguts sempre i que els identifica amb el lloc on estan inserits. És per aquest motiu que, des de la nostra modesta aportació a aquest debat, en el cas concret de la nova denominació de les Estacions dels FGC al seu pas per Sabadell, creiem pertinent batejar aquestes cinc estacions amb el topònim del barri on estan localitzades: Can Feu-Gràcia –preferiblement en aquest ordre per tal d’evitar confusions amb l’Estació de Gràcia de Barcelona-, Centre, Creu Alta-Eix Macià, Torreguitart i Ca n’Oriac.
També demanem que s’incentivi recordar en els espais municipals els noms de llocs i persones més pròpies i populars. Alhora, la toponímia local ha de tenir una major sensibilitat per dedicar els nostres carrers i places a les dones rellevants de la ciutat i del país, car la presència de dones homenatjades en el nomenclàtor és molt minoritària degut a tants anys de preponderància patriarcal.
No és cert que ‘el nom no fa la cosa’ o que ‘l'hàbit no fa al frare’. Els noms de les persones i dels llocs denoten i recorden allò que som, d’on venim i a on anem. Donen identitat, certifiquen i perpetuen la inventiva que tingueren els nostres avantpassats en anomenar allò d’aquella manera. Per això, com en moltes d’altres coses, el que cal és que la ciutadania tingui el dret i el poder de posar nom a les coses comunes. Ens cal que la cosa –l’estació, el carrer, la font...- es digui com volem els que hi vivim. I és per aquest motiu que trobo tan lloable la iniciativa que han pres aquestes agrupacions veïnals de consultar com volem els veïns i veïnes que bategem aquestes cinc estacions que hom projecta i construeix; i, sobretot, que des de l’Administració se’ls tingui en compte.
Fent un símil podem dir que aquest mitjà de transport i de comunicació de que gaudirem d’aquí a poc temps ha de dur els noms més adients des del punt de vista de la llengua, el nostre vehicle de comunicació verbal.
(Publicat a L'Avui SBD, 18-07-08)
divendres, 18 de juliol del 2008
dimarts, 15 de juliol del 2008
Comparacions odioses
No tinc per costum parlar d’altres organitzacions polítiques, i menys si aquestes són d’una nació aliena, però el cas del nomenament a dit de la nova presidenta del PP m’ha exasperat de tal manera que he decidit fer una excepció. Algun amic m’ha dit que això és la tecnologia digital de la dreta espanyola.
M’agradaria sentir certs tertulians de ràdio i televisió i certs articulistes que fessin una comparació entre un procés democràtic i transparent com el d’ERC i un de teledirigit i amb nomenament digital com el del PP, designació similar a la que el dictador Franco va fer amb l’actual rei espanyol. Però com que ells no ho faran, permeteu-me que ho faci jo.
La militància d’ERC pot triar els seus principals líders en una votació per sufragi universal; és una demostració democràtica i exemple per la societat i alguns partits.
La militància d’ERC es pot sentir molt orgullosa per l’intens debat que hi ha hagut entre els diferents representants de candidatures, que ha permès enfrontar idees i opinions. El procés reflecteix el tarannà d’ERC: profundament democràtic i transparent des dels seus orígens l’any 1931.
La militància d’Esquerra ha ratificat la ponència estratègica que ha de marcar el rumb polític del partit amb un 88% dels suports, després d'haver integrat i aprovat la major part de les esmenes presentades. Això referma l’estratègia aprovada al Congrés de Lleida amb actualitzacions, com les línies vermelles al Govern de la Generalitat.
Ara ens cal calma i treball per integrar totes les opinions i sensibilitats per tal de créixer com a organització. Perquè la lluita continua i ens cal preparar la reacció davant els problemes que ens plantegi novament Espanya.
Esquerra ha sortit enfortida del seu 25è Congrés Nacional i ara hem d’embastar el projecte de l’esquerra independentista pels propers anys.
M’agradaria sentir certs tertulians de ràdio i televisió i certs articulistes que fessin una comparació entre un procés democràtic i transparent com el d’ERC i un de teledirigit i amb nomenament digital com el del PP, designació similar a la que el dictador Franco va fer amb l’actual rei espanyol. Però com que ells no ho faran, permeteu-me que ho faci jo.
La militància d’ERC pot triar els seus principals líders en una votació per sufragi universal; és una demostració democràtica i exemple per la societat i alguns partits.
La militància d’ERC es pot sentir molt orgullosa per l’intens debat que hi ha hagut entre els diferents representants de candidatures, que ha permès enfrontar idees i opinions. El procés reflecteix el tarannà d’ERC: profundament democràtic i transparent des dels seus orígens l’any 1931.
La militància d’Esquerra ha ratificat la ponència estratègica que ha de marcar el rumb polític del partit amb un 88% dels suports, després d'haver integrat i aprovat la major part de les esmenes presentades. Això referma l’estratègia aprovada al Congrés de Lleida amb actualitzacions, com les línies vermelles al Govern de la Generalitat.
Ara ens cal calma i treball per integrar totes les opinions i sensibilitats per tal de créixer com a organització. Perquè la lluita continua i ens cal preparar la reacció davant els problemes que ens plantegi novament Espanya.
Esquerra ha sortit enfortida del seu 25è Congrés Nacional i ara hem d’embastar el projecte de l’esquerra independentista pels propers anys.
dilluns, 7 de juliol del 2008
Una nació, una selecció
Entesos, Espanya ha guanyat l’Eurocopa de futbol masculí. L'espectacle de diumenge dels ‘no nacionalistes’ espanyols, especialment als carrers de la nostra ciutat, ha estat patètic: contenidors cremats, vidres trencats, botzinades, coets dirigits a cases i cotxes de particulars, amenaces i agressions. A mi, em sembla un fet preocupant, però el que em preocupa més és el fet que molts catalans s’hagin identificat amb aquesta selecció de l’Estat que no ens permet competir internacionalment a la nostra nació, a Catalunya.
I a més d’això, el que tampoc no he entès és el comentari d’algunes persones que ens diuen que, malgrat ens pesi, tots som espanyols i ens hem d’alegrar per aquesta fita esportiva. No entrarem en cap debat identitari, però jo no sóc espanyol. No ho he estat mai i no crec que canviï la meva condició nacional. Sóc català i desitjo i anhelo que la meva nació pugui disputar tornejos en tots els esports, també en futbol masculí, però sobretot en aquells esports més minoritaris però amb més valors humans i no tant discriminatoris i elitistes. Per això milito a Esquerra Republicana de Catalunya. Perquè som molts els companys i companyes que lluitem per aconseguir en l’esport la mateixa condició que qualsevol estat del món: la plena sobirania, la llibertat personal.
Tampoc no m’ha agradat que Sabadell hagi sortit arreu com la Meca de l’espanyolisme a Catalunya pel muntatge d’una discoteca que promou valors masclistes i excloents, amb la connivència d’un equip de govern municipal (PSOE amb el suport extern del PP), que posa traves a l'hora de muntar actes de cultura popular catalana i en canvi se sent còmode i fomenta totes les mostres d’oci consumista i populista que se li presenten. Amb l’agreujant, en aquest cas, que van fer suspendre un acte del propi consistori de foment de la sostenibilitat ambiental, per la retransmissió.
El nacionalisme espanyol és molt agressiu i provocador. Ho ha estat sempre i tal com demostren les celebracions per la victòria futbolística, ho segueix sent...
És molt difícil tenir simpaties per un estat-nació que al llarg de la història ha perseguit els teus avantpassats, prohibeix la teva llengua, t’espolia fiscalment, t’insulta, et maltracta culturalment i no et deixa expressar-te tal com ets.
Nosaltres seguirem lluitant per poder competir internacionalment d’una vegada i guanyar a espanyols, francesos i resta de representants de nacions del món d’una manera fraterna i civilitzada. Perquè no volem polititzar l’esport, el que volem és fer veritable aquest lema tant encertat de ‘Una nació, una selecció’.
I a més d’això, el que tampoc no he entès és el comentari d’algunes persones que ens diuen que, malgrat ens pesi, tots som espanyols i ens hem d’alegrar per aquesta fita esportiva. No entrarem en cap debat identitari, però jo no sóc espanyol. No ho he estat mai i no crec que canviï la meva condició nacional. Sóc català i desitjo i anhelo que la meva nació pugui disputar tornejos en tots els esports, també en futbol masculí, però sobretot en aquells esports més minoritaris però amb més valors humans i no tant discriminatoris i elitistes. Per això milito a Esquerra Republicana de Catalunya. Perquè som molts els companys i companyes que lluitem per aconseguir en l’esport la mateixa condició que qualsevol estat del món: la plena sobirania, la llibertat personal.
Tampoc no m’ha agradat que Sabadell hagi sortit arreu com la Meca de l’espanyolisme a Catalunya pel muntatge d’una discoteca que promou valors masclistes i excloents, amb la connivència d’un equip de govern municipal (PSOE amb el suport extern del PP), que posa traves a l'hora de muntar actes de cultura popular catalana i en canvi se sent còmode i fomenta totes les mostres d’oci consumista i populista que se li presenten. Amb l’agreujant, en aquest cas, que van fer suspendre un acte del propi consistori de foment de la sostenibilitat ambiental, per la retransmissió.
El nacionalisme espanyol és molt agressiu i provocador. Ho ha estat sempre i tal com demostren les celebracions per la victòria futbolística, ho segueix sent...
És molt difícil tenir simpaties per un estat-nació que al llarg de la història ha perseguit els teus avantpassats, prohibeix la teva llengua, t’espolia fiscalment, t’insulta, et maltracta culturalment i no et deixa expressar-te tal com ets.
Nosaltres seguirem lluitant per poder competir internacionalment d’una vegada i guanyar a espanyols, francesos i resta de representants de nacions del món d’una manera fraterna i civilitzada. Perquè no volem polititzar l’esport, el que volem és fer veritable aquest lema tant encertat de ‘Una nació, una selecció’.
dijous, 3 de juliol del 2008
esquerra
A la gent preocupada per la situació d’ERC. Esquerra ha acabat un procés congressual que és un exemple de democràcia interna, i que ja m’agradaria veure que existeix en tots els partits i organitzacions polítiques. El projecte s’enforteix quan hi ha debat i es qüestionen les coses, i això és la democràcia. No aquests partits monolítics en què tothom acata el que diu una junta o un ésser suprem. tecnologia digital en diu algú dels nomenaments a dit. Evidentment, després del debat respectuós, en positiu i serè, un cop passat el Congrés totes les persones vinculades amb Esquerra naveguem cap al mateix port: l’objectiu final del nostre ideari que és la plena emancipació nacional i social dels Països Catalans.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Els gegants i grallers de Gràcia a Montserrat
Diumenge 30 de Març, la Colla de Geganters i grallers de Gràcia organitzà la segona pujada de Gegants a Montserrat.
Sortírem a les 8 del matí de Monistrol -ens vam llevar a les 6!- on un munt de persones caminàrem encapçalats per en Xenan i l'Elionor i el cap-gros La Ceba al Monestir de Montserrat.
Cap a la 1, durant la missa, vam llegir un Manifest commemoratiu de l'efemèride i a 2/4 de 2 férem una Ballada amb els Gegants i al Ceba a la Plaça de Santa Maria, amb una forta expectació tant dels fidels com de guiris...
Van ajudar-nos a carregar els Gegants i a fer sonar les gralles les Colles de Gegants de la Concòrdia i de Sabadell.
I vam acabar, com s'acaba tot en aquest país, amb un bon tec!
Sortírem a les 8 del matí de Monistrol -ens vam llevar a les 6!- on un munt de persones caminàrem encapçalats per en Xenan i l'Elionor i el cap-gros La Ceba al Monestir de Montserrat.
Cap a la 1, durant la missa, vam llegir un Manifest commemoratiu de l'efemèride i a 2/4 de 2 férem una Ballada amb els Gegants i al Ceba a la Plaça de Santa Maria, amb una forta expectació tant dels fidels com de guiris...
Van ajudar-nos a carregar els Gegants i a fer sonar les gralles les Colles de Gegants de la Concòrdia i de Sabadell.
I vam acabar, com s'acaba tot en aquest país, amb un bon tec!
divendres, 28 de març del 2008
dijous, 27 de març del 2008
Anem progressant...
Bé, això avança...
Encara no sé de què faré el projecte, però alguna cosa he après, oi?
mica en mica s'omple la pica
anem progressant
pas a pas
l'única lluita que es perd és la que s'abandona
O bé:
'La política te la fas, o te la fan.'
Joan Fuster
I aquella altra:
'Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.'
Vicent Andrés-Estellés
Encara no sé de què faré el projecte, però alguna cosa he après, oi?
mica en mica s'omple la pica
anem progressant
pas a pas
l'única lluita que es perd és la que s'abandona
O bé:
'La política te la fas, o te la fan.'
Joan Fuster
I aquella altra:
'Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.'
Vicent Andrés-Estellés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
