Una nació, una selecció

Entesos, Espanya ha guanyat l’Eurocopa de futbol masculí. L'espectacle de diumenge dels ‘no nacionalistes’ espanyols, especialment als carrers de la nostra ciutat, ha estat patètic: contenidors cremats, vidres trencats, botzinades, coets dirigits a cases i cotxes de particulars, amenaces i agressions. A mi, em sembla un fet preocupant, però el que em preocupa més és el fet que molts catalans s’hagin identificat amb aquesta selecció de l’Estat que no ens permet competir internacionalment a la nostra nació, a Catalunya.

I a més d’això, el que tampoc no he entès és el comentari d’algunes persones que ens diuen que, malgrat ens pesi, tots som espanyols i ens hem d’alegrar per aquesta fita esportiva. No entrarem en cap debat identitari, però jo no sóc espanyol. No ho he estat mai i no crec que canviï la meva condició nacional. Sóc català i desitjo i anhelo que la meva nació pugui disputar tornejos en tots els esports, també en futbol masculí, però sobretot en aquells esports més minoritaris però amb més valors humans i no tant discriminatoris i elitistes. Per això milito a Esquerra Republicana de Catalunya. Perquè som molts els companys i companyes que lluitem per aconseguir en l’esport la mateixa condició que qualsevol estat del món: la plena sobirania, la llibertat personal.

Tampoc no m’ha agradat que Sabadell hagi sortit arreu com la Meca de l’espanyolisme a Catalunya pel muntatge d’una discoteca que promou valors masclistes i excloents, amb la connivència d’un equip de govern municipal (PSOE amb el suport extern del PP), que posa traves a l'hora de muntar actes de cultura popular catalana i en canvi se sent còmode i fomenta totes les mostres d’oci consumista i populista que se li presenten. Amb l’agreujant, en aquest cas, que van fer suspendre un acte del propi consistori de foment de la sostenibilitat ambiental, per la retransmissió.

El nacionalisme espanyol és molt agressiu i provocador. Ho ha estat sempre i tal com demostren les celebracions per la victòria futbolística, ho segueix sent...

És molt difícil tenir simpaties per un estat-nació que al llarg de la història ha perseguit els teus avantpassats, prohibeix la teva llengua, t’espolia fiscalment, t’insulta, et maltracta culturalment i no et deixa expressar-te tal com ets.

Nosaltres seguirem lluitant per poder competir internacionalment d’una vegada i guanyar a espanyols, francesos i resta de representants de nacions del món d’una manera fraterna i civilitzada. Perquè no volem polititzar l’esport, el que volem és fer veritable aquest lema tant encertat de ‘Una nació, una selecció’.