Comparacions odioses

No tinc per costum parlar d’altres organitzacions polítiques, i menys si aquestes són d’una nació aliena, però el cas del nomenament a dit de la nova presidenta del PP m’ha exasperat de tal manera que he decidit fer una excepció. Algun amic m’ha dit que això és la tecnologia digital de la dreta espanyola.

M’agradaria sentir certs tertulians de ràdio i televisió i certs articulistes que fessin una comparació entre un procés democràtic i transparent com el d’ERC i un de teledirigit i amb nomenament digital com el del PP, designació similar a la que el dictador Franco va fer amb l’actual rei espanyol. Però com que ells no ho faran, permeteu-me que ho faci jo.

La militància d’ERC pot triar els seus principals líders en una votació per sufragi universal; és una demostració democràtica i exemple per la societat i alguns partits.

La militància d’ERC es pot sentir molt orgullosa per l’intens debat que hi ha hagut entre els diferents representants de candidatures, que ha permès enfrontar idees i opinions. El procés reflecteix el tarannà d’ERC: profundament democràtic i transparent des dels seus orígens l’any 1931.

La militància d’Esquerra ha ratificat la ponència estratègica que ha de marcar el rumb polític del partit amb un 88% dels suports, després d'haver integrat i aprovat la major part de les esmenes presentades. Això referma l’estratègia aprovada al Congrés de Lleida amb actualitzacions, com les línies vermelles al Govern de la Generalitat.

Ara ens cal calma i treball per integrar totes les opinions i sensibilitats per tal de créixer com a organització. Perquè la lluita continua i ens cal preparar la reacció davant els problemes que ens plantegi novament Espanya.

Esquerra ha sortit enfortida del seu 25è Congrés Nacional i ara hem d’embastar el projecte de l’esquerra independentista pels propers anys.