Els independentistes a l'Ajuntament

Aglutinar el vot independentista. Aquest és el principal objectiu pels comicis del proper 22 de maig de 2011 que ens ha dut a fer una coalició amb Reagrupament i altres persones independents vinculades amb la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell que varen fer possible que el 30 de maig de 2010, més de 20.000 sabadellencs votéssim en urnes a favor d’un Estat Català.

Si aconseguim aglutinar tot aquest electorat, obtindrem una representació decisiva per conformar una nova majoria al Govern municipal o per liderar l’oposició del govern regionalista que es conformi.

Des de la nostra candidatura centrem els esforços en treballar tres eixos bàsics: el desenvolupament de l’economia productiva per afrontar la crisi i crear llocs de treball amb propostes adaptades a la realitat de la nostra ciutat i rodal, l’aposta clara per un creixement sostenible i una veritable organització, participació i representació democràtica de la ciutadania que permeti avançar cap al dret a decidir.

L’elaboració del programa, amb idees i projectes d’una part molt representativa de la ciutadania, s’encamina a afavorir l’avenç social i nacional perquè Sabadell sigui, com li pertoca, una de les ciutats pilots cap al procés de creació d’un estat català del benestar.

Estratègicament també cal una alternança al govern municipal actual. I en aquestes Eleccions Municipals hem d’enfortir la presència del projecte independentista a Sabadell generant il•lusió amb noves persones, idees i recursos per aconseguir una ciutat més justa en un país que volem lliure.

Un govern que aposti clarament per reivindicar que el dèficit i l’etern problema de finançament municipal es deu, en gran part, a l’espoli fiscal a que està sotmesa Catalunya.

Per això, en aquestes properes Eleccions Municipals cal escollir la candidatura independentista que incorpora les millors persones, idees i propostes per aconseguir una ciutat més justa en un país més lliure: ERC+Reagrupament. La candidatura que ja té presència al consistori i l’única amb possibilitats reals de sortir i així continuar treballant cap a l’alliberament nacional a l’Ajuntament de Sabadell.

Per molts anys!

Avui 14 d'abril commemorem que fa 80 anys que Francesc Macià, president de la Generalitat i d'Esquerra Republicana de Catalunya proclamà la República Catalana.

L'abril de 1931, un mes després de la seva fundació, ERC triomfa de manera aclaparadora a les eleccions municipals arreu del país. A Sabadell, el 12 d’abril de 1931, la Coalició d’Esquerres Republicanes formada pel Círcol Republicà Federal, la Fraternitat Republicana Federal, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català -que majoritàriament després confluirien a ERC—, va triomfar de manera aclaparadora (70% dels vots) . Dos dies després, a les 4 de la tarda del dia 14, es proclamava la República al balcó de l'Ajuntament de Sabadell. Aquesta victòria en les eleccions municipals propicià la recuperació de la Generalitat de Catalunya, la institució de govern medieval dissolta pels Borbons després de la desfeta de 1714 i la conseqüent pèrdua de la sobirania. Francesc Macià n'és escollit President. I s'inicia un dels períodes més esplenderosos de progrés econòmic, social i nacional de la història de Catalunya. Ho demostra el fet que ERC guanyà totes les eleccions que es celebraren, tant les municipals com la resta. El 1933 mor 'l'avi' Macià i Lluís Companys, que era diputat a Corts per Sabadell, el succeeix com a President de la Generalitat. El 6 d'octubre de 1934, Companys, davant d'un imminent cop d'estat militar, proclama l'Estat Català. Fet pel qual ell i el govern que dirigia és empresonat. La Generalitat és abolida i no es restableix fins el nou triomf d'ERC als comicis de febrer de 1936, en coalició amb el Front d'Esquerres. El juliol de 1936 els feixistes espanyols encapçalats per Franco s'alcen contra la democràcia. L'aixecament militar és vençut a Catalunya en dos dies, però a Espanya esclata l'anomenada Guerra Civil, conflicte previ a la 2a Guerra Mundial, i que serví al feixisme italià i alemany per provar armament i acarnissar-se contra la població civil i, al feixisme espanyol, per vèncer militarment, ocupar i oprimir nacionalment, culturalment i lingüísticament Galícia, Euskadi i Catalunya i socialment a milions dels seus ciutadans i d'espanyols.

Després, seguiren quaranta anys de repressió, d'ostracisme, de retard...

Aquesta és la història més sabuda, però aquesta història també l'han escrita dones i homes d'Esquerra més anònimes, que varen donar la vida per la República Catalana (per desgràcia alguns d'ells no només en sentit metafòric). Dones com na Fidela Renom primera dona que va ser regidora a la nostra ciutat, una decidida defensora dels drets civils i, en especial, dels de la dona treballadora, dins de la Lliga Feminista, o na Candelària Serradell, militant de base a Sabadell i que forçada a anar a l'exili, presidí el grup de Dones d'ERC dels Pirineus Orientals, a la Catalunya sota domini francès.

Homes com en Salvador Ribé i Magí Marcé, membres del Círcol Republicà federal, que foren alcaldes de Sabadell durant la República i que centraren l’obra de govern municipal en l’ensenyament, la cultura, la sanitat, l’assistència social i les obres públiques a fi de pal·liar-ne els dèficits.

Homes i dones anònims que es diuen Josep, Maria, Francesc, Eva, Magí, Avenir, Anna, Carme, Ramon, Jaume, Joan, Toni, Manuel, Ariadna, Jordi, Marta, Dolors, Montserrat, Juli... i una incomptable tirallonga de persones que han dedicat temps i treball a canviar aquesta ciutat i aquest país en la mida de les seves possibilitats.

Vuitanta anys donen per molt, i el nostre partit ha viscut situacions molt complexes, però que gràcies al compromís de la seva gent, ha sabut superar. Des de l’hegemonia republicana a la guerra, passant per l’exili i la clandestinitat, o la reestructuració del partit, moltes persones han lluitat per poder mantenir viva la flama d'ERC.

Ara s’obre una nova etapa diferent a les anteriors. Complicada però plena d'oportunitats... Sí, seguim sent part de la història i hem de saber ser hereus del passat, per transformar el present i ser protagonistes del futur i de les esperances col·lectives del nostre poble. ERC és un projecte nacional per la justícia social, amb una clara determinació de ser artífexs de la independència del nostre país. I a Sabadell, el proper 22 de maig en tenim una nova oportunitat, com la varen tenir els nostres avis el 12 d'abril de 1931, tot just ara fa vuitanta anys.
(Article publicat al Diari de Sabadell 13/04/2011)

Gent valenta

El lema d'Esquerra per aquestes eleccions al nostre Parlament és més entenedor que mai, una declaració d’intencions i un reconeixement al que som: ‘Gent Valenta’. Els homes i les dones que votem ERC, som agosarats per definició, perquè som els que estem disposats a nedar a contracorrent, a saltar la paret; som els que hem pres i prendrem decisions difícils pensant en el país i en la seva gent, com ha de ser, i no en interessos particulars o partidistes, com d’altres. I perquè, per damunt de tot, volem canviar l’estat de la qüestió: passar de ser una regió espanyola a esdevenir un Estat Català dins la Unió Europea, deixar de pertànyer a una monarquia casposa a conformar una República radicalment democràtica i amb el màxim de justícia social.
En els darrers 7 anys al govern, ERC ha aconseguit avenços molt valuosos: una Llei d'Educació que blinda el model d’escola catalana i la immersió lingüística, una Llei del Cinema que ens dona l’oportunitat de poder visionar pel•lícules en la nostra llengua, la Llei de Vegueries amb el que posem fil a l'agulla en la substitució de les províncies, la Llei d'Acollida, la Llei de Polítiques de Joventut, hem multiplicat la inversió en serveis socials i hem iniciat una política exterior desacomplexada amb l'obertura de delegacions catalanes a algunes de les ciutats més importants del món i el reconeixement internacional de 20 noves seleccions esportives. Per no parlar de la reforma de l'Estatut que es posa en marxa gràcies a Esquerra i que ha permès posar de manifest que l'autonomisme és un carreró sense sortida.
Una altra raó per votar ERC és per superar més ràpidament crisis econòmiques com la que estem patint: estudis econòmics internacionals, determinen que els estats petits tenen més flexibilitat i agilitat per moure's en un entorn global. La independència permetrà que els nostres ciutadans puguin prosperar i remuntar més àgilment la crisi econòmica tot deslliurant-nos del llast que suposa per a Catalunya aportar més del 9% del PIB cada any a Espanya en forma de dèficit fiscal; però també, per prendre les nostres pròpies decisions, més ben enfocades a resoldre els problemes que tenim, que són diferents a altres zones.
El 30 de maig passat, més de 22.000 sabadellencs votàvem sí a superar el marc autonomista. Ara cal donar suport al partit que planteja una consulta en clau democràtica per aconseguir-ho. El dret a decidir no pot ser una discussió eterna. Els drets ho són quan s'exerceixen i si ERC és forta i decisiva hi haurà consulta a la pròxima legislatura. Impossible? Cal recordar que ningú, excepte ERC, volia un nou estatut i al final va ser aprovat. (tot i que ‘l’Estatut retallat’ no és el que volíem la immensa majoria, és clar). Cal recordar que fins ara només ERC demanava el Concert Econòmic. Ara CiU diu que s’hi suma, ens n'alegrem perquè incorporen un compromís que és nostre des de fa vint anys. Pel futur immediat, hem d’aconseguir un sistema de finançament com el que ja disposen al País Basc. Per cert, allà ni el PSOE ni el PP que governen junts -si fa no fa, com a Sabadell- no hi renuncien... deu ser perquè és bo per la ciutadania basca, oi?
I per últim, una raó d’orgull nacional: no podem arriscar-nos a que un partit dretà, xenòfob i espanyolista com el PP sigui la tercera força més votada en les Eleccions catalanes. La divisió del vot pot fer que en un moment en què hi ha més persones que mai al nostre país que ens declarem partidàries d’un Estat propi hi hagi menys diputats independentistes. ERC és el vot útil per avançar cap a l’Estat propi, és l’única opció independentista que en totes les enquestes té una representació assegurada i l’única que pot plantar cara a la crisi des d’opcions progressistes, amb força i amb les mans lliures respecte a les multinacionals i les empreses especuladores.
Valents i valentes, cal seguir caminant sense aturador... com en Joan, sense por.
(Article publicat Diari Sabadell, 23/11/2010)

70 anys de l’assassinat del president Companys

El 15 d’octubre d'enguany fa setanta anys que el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou afusellat.
Advocat laboralista, era conegut com 'l’advocat del poble', una de les seves primeres feines va ser fer de passant en el despatx de Jaume Cruells, diputat republicà catalanista per Sabadell. I com ell, va treballar per conciliar republicanisme, catalanisme i lluita obrera.
Companys esdevingué regidor de Barcelona el 1915. Des del consistori, donà suport al projecte autonòmic presentat per la Mancomunitat de Catalunya el 1919. En aquella època retrobà un amic d'infantesa, Salvador Seguí, el sindicalista de la CNT conegut com el Noi del Sucre, amb qui normalitzaren força les relacions entre l’obrerisme anarcosindicalista i l’esquerra republicana. Un altre bon amic fou en Francesc Layret, advocat laboralista com ell, que va morir tirotejat per pistolers a sou de la patronal l'any 1920. Companys el substituí com a diputat pel districte republicà de Sabadell a les Eleccions d'aquell mateix any. També el va rellevar en la direcció del setmanari L’Avenir, on recollien les cròniques de llur activitat parlamentària. Prioritzà la defensa de la pagesia col·laborant en la fundació del sindicat Unió de Rabassaires i defensant la seva causa realitzant nombrosos mítings, accions a les Corts espanyoles i creant i liderant el setmanari Terra, portaveu del sindicat agrari.
Tenia un estil planer i proper en l'oratòria que forjà una nova forma de fer política per l'època: el 1923, a Castellar del Vallès, comentà a un periodista que al Parlament no s’hi havia de fer grans discursos, calia anar-hi a dir 'lo que es diu al carrer, a la tertúlia, a l’Ateneu. I això és lo que jo he fet'. Aquest estil clar i català li va valer, aquell mateix any, ser el polític més votat en la història del districte electoral de Sabadell, aconseguint 4947 dels 7881 vots emesos.
El 1930, en convocar-se eleccions municipals, Companys s'adherí a Esquerra Republicana de Catalunya. Companys defensà al Comitè Executiu d'Esquerra que el nou partit havia de presentar-se a les eleccions municipals que tenien lloc tres setmanes després. Sens dubte, va encertar-la de ple, ja que, contra tot pronòstic, la candidatura d'ERC triomfà arreu del país. Companys, en saber-se el resultats, es personà a l’Ajuntament de Barcelona i proclamà la República. Poc després, Macià proclamava la República Catalana des del mateix balcó.
En les responsabilitats que anà assumint posteriorment, adoptà sempre una actitud conciliadora i lluità per defensar l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya, que, com l'actual, també fou mutilat.
Després de la mort de Macià, el Nadal de 1933, Companys fou elegit president de la Generalitat. Els pals a les rodes que rebé des de dins i fora de Catalunya -constants atacs a l’autonomia política de Catalunya, anul·lació de la Llei de contractes de conreu, creixement del feixisme a Espanya...- varen desembocar en una revolta l'octubre del 1934. Companys, el 6 d'octubre, escoltant el sentir de la ciutadania i del Govern va prendre el determini de proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, l’única solució possible per preservar la democràcia i l'autogovern. Tanmateix, l'exèrcit no va acatar les ordres i, el president Companys, els consellers i la ciutadania que lluitava contra els militars al carrer, s’hagueren de rendir de matinada.
Tot i estar condemnat a trenta anys de presó, amb l’Estatut suspès i la Generalitat dirigida des del govern central, Companys va reorganitzar ERC, va preparar les eleccions i va aconseguir que les candidatures del Front d'Esquerres vencessin en les eleccions del 16 de febrer de 1936.
Entre el febrer i el juliol d’aquell any, es va optar per reprendre la tasca d’autogovern iniciada amb l’Estatut de Núria. Ha estat molt discutida l’actuació del president Companys en aquesta difícil i complexa conjuntura. El cert és que, davant la insurrecció militar i durant la guerra, la Generalitat exercí el màxim autogovern de la història de Catalunya, des del 1714.
Finalment, quan el 1939 Catalunya és militarment i políticament ocupada, el president creua la frontera i es refugia a la Bretanya. Podia escapar-se del nazisme però ho posposà per localitzar un fill seu disminuït psíquic, raó per la qual el 13 d’agost de 1940 fou detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. Després d'un mes de tortures a Madrid, fou traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona; el 14 d'octubre va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim en absència de garanties jurídiques, que el condemnà a mort. L’endemà fou afusellat a trenc d'alba. És un crim que no té precedents a la història moder­na d’Europa: els feixistes van detenir un cap de Govern escollit democràtica­ment, van acusar-lo mitjançant un judici fals dirigit pels mateixos militars revoltats contra el Govern legítim de la República i van assassinar-lo per ser el president de la Generalitat. Però quasi tan greu com l’assassinat en sí, comés pels franquistes, és que l’Estat espanyol, setanta anys després, encara no ha anul·lat els processos acusatoris perpetrats contra el ‘president-màrtir’ i totes les persones que van lliurar la vida per la llibertat de Catalunya.
(Article publicat al Diari de Sabadell 15/10/2010)

Onze de setembre de 2010

La diada d’enguany es preveu més reivindicativa que mai després del cop de porta de l’Estat espanyol a les aspiracions de major autogovern de Catalunya, que han de plasmar-se per força en un creixement de l’electorat independentista en les eleccions al Parlament del 28N. ERC, des de la seva fundació, treballa per la justícia social, per l'alliberament de les persones per aconseguir un país lliure: perquè només amb una ciutadania culta i emancipada assolirem l’estat independent dins la UE que anhelem. Esquerra és l’únic partit que defensa allò en el que creiem moltes persones a Sabadell i arreu dels Països Catalans: la construcció d’un estat propi garantint avenços socials al conjunt de la ciutadania. La nostra opció és independentista, d’esquerres i republicana.
En les properes Eleccions concorren altres opcions independentistes, fet ben legítim. Si treuen representació parlamentària, que treballin per construir un Estat com ha estat fent Esquerra des de fa gairebé 80 anys. Però prou de ressentiments i atacs cap a l'organització política que, ara per ara, és l'única que té representants independentistes en gairebé tots els ajuntaments i parlaments de la nació catalana, a l’estat i a Europa.
Que el fet independentista creix és evident: per qüestions econòmiques, per supervivència cultural i lingüística, qüestions històriques, aspiracions d’aprofundiment a nivell democràtic, pel dret inalienable que tenim els pobles a decidir el nostre propi futur i sobretot per la nostra voluntat de viure millor i assegurar un futur de qualitat a les nostres filles i fills.
Però també perquè l’actitud de l’Estat espanyol envers Catalunya no ha fet més que contribuir a augmentar la desafecció dels catalans cap a aquesta Espanya monolingüe i centralista. I encara que l’unionisme espanyolista a Catalunya -ben representat a Sabadell amb un govern encobert entre el PSOE i el PP- només respon a raons identitàries i hi col•labori plenament... qui pot, actualment, defensar l’espoli fiscal que patim tota la ciutadania de Catalunya, independentment de si s’anima a una ‘Roja’ farcida de catalans o els que preferim que aquests mateixos jugadors competeixin amb la Selecció catalana de futbol? Qui no vol veure augmentada la renda per càpita anual en uns 2.400€ anuals si tinguéssim la nostra pròpia seguretat social?
Si es tracta d'aconseguir una majoria social per la independència cal convèncer les persones des de les diferents perspectives ideològiques. Com esquerra ho fa des del progressisme. Per aquest fet, no val a disparar contra la força hegemònica de l’independentisme en els darrers anys per intentar abatre-la: el que hem d’aconseguir és créixer i ser una majoria d’electors, convocar un referèndum, guanyar-lo i proclamar l’Estat Català.

Catalunya decideix

Amb l’admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament Català de la iniciativa popular per convocar un referèndum per la independència, fem un pas important per posar Catalunya en l’escena internacional. Això és possible gràcies a l’aprovació de la Llei de Consultes promoguda per ERC i aprovada pel nostre Govern i l’impuls donat amb les consultes populars als municipis.

A Sabadell, ara ens cal seguir treballant colze a colze totes les persones i entitats que volem un estat propi, per aconseguir les signatures necessàries per tirar endavant aquest referèndum.

Algunes veus contraposen la crisi econòmica a la independència: és un engany. Treballar per la independència del país és la millor manera de sortir de la crisi perquè Espanya ens porta crisi, ens posa totes les dificultats per emprendre les millores més adients que requereix la nostra economia per superar-la i proposa unes polítiques econòmiques i fiscals que són un llast per generar el benestar i els serveis socials de qualitat que mereixen l’esforç dels nostres treballadors i empresariat.

La porta del procés independentista és oberta. Un procés democràtic que s’obtindrà amb la decisió, la força i el vot de la ciutadania; el primer assaig a Sabadell ja el varem fer amb èxit el passat 30M. Ara ens cal un nou esforç per recollir el màxim de signatures possibles. T’hi apuntes?

Fira de cavalls?

Enguany he tornat a ser present a la inauguració d’aquesta fira d’abril encoberta anomenada fira del cavall. Feia molts anys, des de les primeres edicions, que no hi anava i hi he tingut la mateixa sensació que llavors: una barreja de parc d’atraccions, una aroma de refregit i una sensació d’estar en un acte folklòric representatiu del ‘senyoriu’ espanyol, amanit amb tots els tòpics del sud de la Península.
La manera com els governs del PSOE de Sabadell i Barberà intenten acontentar el seu electorat és, si més no, curiosa: amb una dosi de llum, fressa i reminiscències als orígens pretenen vendre’ns una fira presumptament dedicada als cavalls a través d’un poti-poti eclèctic.
Fer una fira dedicada al món del cavall és legítim i seria una bona idea si es fes ben fet. És un món interessantíssim i amb molts aspectes mereixedors de donar a conèixer i difondre: l’equinoteràpia, la hípica adaptada, la doma natural, les marxes, les passades i colles que organitzen els tres tombs...
Però el que s’organitza al Parc Central del Vallès és una fira d’abril maquillada. Com a mostra, us explico només el final de l’espectacle inaugural: sona la Santa Espina i apareix un genet vestit a l’andalusa muntat en un cavall ornamentat amb banderes espanyoles fent us passos que pretenen seguir el compàs de la sardana... no és l’inici d’un mal acudit, encara que ho sembli.