dilluns, 14 de desembre del 2009

Consultes

Escric aquesta nota sorprès perquè encara hi ha persones i col•lectius que es posicionen en contra de les consultes i referèndums perquè la ciutadania decideixi sobre tots els afers que ens repercuteixen. En els cas de les consultes per l’autodeterminació de la nació catalana, sorgeixen pel fet evident que els estats espanyol i francès no són prou democràtics ni han arbitrat prou mecanismes per millorar aquesta anomalia. El dret a l’autodeterminació, és inalienable i inherent a qualsevol nació i és per damunt de tot un acte legítimament democràtic sense el qual no existirien els drets col•lectius, que són una extensió dels drets humans.
Qui té por de la democràcia, com els estats que ens atenallen i alguns opinadors i articulistes de dins i fora del nostre país, s’haurien de preguntar perquè està creixent el moviment autodeterminista i com s’està articulant de cara a millorar els drets col•lectius dels catalans. I si no s’ho pregunten, és per un greu dèficit democràtic herència de les dictadures i monarquies dels Estats-nació que encara perdura.
Ahir 13 de desembre, sense poder comptar amb suport institucional, moltes persones van anar a votar... en les successives convocatòries de Consultes per l’autodeterminació que s’han de celebrar -el 25 d’abril a la nostra ciutat- insto a la ciutadania a que participi massivament. Perquè només arribarem a ser un país just i lliure del tot, fomentant el dret a escollir en tots els afers i àmbits que ens afecten.
I tant de bo que aquestes consultes propiciïn que arribem ben aviat a l’objectiu que uns quants anhelem: la independència. Acabo de tornar de Polònia i, com sempre quan tinc l’oportunitat de viatjar a qualsevol estat sobirà, em queda un cert regust d’enveja per la normalitat amb què viuen la seva identitat; malgrat que com a poble han patit tant o més l’opressió i agressió d’altres països en la història recent que Catalunya, actualment poden viure amb normalitat la seva llengua, cultura, simbologia, model de societat... i gaudir-ne plenament i desacomplexadament. De fet, no conec cap Estat que vulgui deixar de ser-ho, deu ser perquè totes les nacions són més riques i plenes quan estan en aquest estat...oi? ;-)

Consultes i referèndums

Escric aquest article sorprès perquè encara hi ha persones i col•lectius que es posicionen en contra de les consultes i referèndums perquè la ciutadania decideixi sobre tots els afers que ens repercuteixen. En els cas de les consultes per l’autodeterminació de la nació catalana, sorgeixen pel fet evident que els estats espanyol i francès no són prou democràtics ni han arbitrat prou mecanismes per millorar aquesta anomalia. El dret a l’autodeterminació, és inalienable i inherent a qualsevol nació i és per damunt de tot un acte legítimament democràtic sense el qual no existirien els drets col•lectius, que són una extensió dels drets humans.
Qui té por de la democràcia, com els estats que ens atenallen i alguns opinadors i articulistes de dins i fora del nostre país, s’haurien de preguntar perquè està creixent el moviment autodeterminista i com s’està articulant de cara a millorar els drets col•lectius dels catalans. I si no s’ho pregunten, és per un greu dèficit democràtic herència de les dictadures i monarquies dels Estats-nació que encara perdura.
Ahir 13 de desembre i en les successives convocatòries de Consultes per l’autodeterminació que s’han de celebrar -el 25 d’abril a la nostra ciutat- insto a la ciutadania a que participi. Perquè només arribarem a ser un país just i lliure del tot, fomentant el dret a escollir en tots els afers i àmbits que ens afecten.
I tant de bo que aquestes consultes propiciïn que arribem ben aviat a l’objectiu que uns quants anhelem: la independència. Acabo de tornar de Polònia i, com sempre quan tinc l’oportunitat de viatjar a qualsevol estat sobirà, em queda un cert regust d’enveja per la normalitat amb què viuen la seva identitat; malgrat que com a poble han patit tant o més l’opressió i agressió d’altres països en la història recent que Catalunya, actualment poden viure amb normalitat la seva llengua, cultura, simbologia, model de societat... i gaudir-ne plenament i desacomplexadament. De fet, no conec cap Estat que vulgui deixar de ser-ho, deu ser perquè totes les nacions són més riques i plenes quan estan en aquest estat...oi? ;-)

dijous, 19 de novembre del 2009

'La vida és bónica, però complicada'

Bé, fa ben bé un any que no entrava al Bloc, i lògicament la fillola Maria i la neboda Laia ja tenen un anyet...
i també fa un any que vaig canviar de feina, una responsabilitat que em té absorvit, però molt interessant, per tant...

Salut i endavant!