Fira de cavalls?

Enguany he tornat a ser present a la inauguració d’aquesta fira d’abril encoberta anomenada fira del cavall. Feia molts anys, des de les primeres edicions, que no hi anava i hi he tingut la mateixa sensació que llavors: una barreja de parc d’atraccions, una aroma de refregit i una sensació d’estar en un acte folklòric representatiu del ‘senyoriu’ espanyol, amanit amb tots els tòpics del sud de la Península.
La manera com els governs del PSOE de Sabadell i Barberà intenten acontentar el seu electorat és, si més no, curiosa: amb una dosi de llum, fressa i reminiscències als orígens pretenen vendre’ns una fira presumptament dedicada als cavalls a través d’un poti-poti eclèctic.
Fer una fira dedicada al món del cavall és legítim i seria una bona idea si es fes ben fet. És un món interessantíssim i amb molts aspectes mereixedors de donar a conèixer i difondre: l’equinoteràpia, la hípica adaptada, la doma natural, les marxes, les passades i colles que organitzen els tres tombs...
Però el que s’organitza al Parc Central del Vallès és una fira d’abril maquillada. Com a mostra, us explico només el final de l’espectacle inaugural: sona la Santa Espina i apareix un genet vestit a l’andalusa muntat en un cavall ornamentat amb banderes espanyoles fent us passos que pretenen seguir el compàs de la sardana... no és l’inici d’un mal acudit, encara que ho sembli.

Un acte de ciutadania

Aproximadament d’aquí a un mes, el 30 de maig, Sabadell viurà una de les jornades més importants de la seva història: totes les persones majors de setze anys podrem participar en decidir com volem el futur del nostre país en un exercici sense precedents sorgit principalment de la societat civil. És un acte de democràcia en el sentit complet de la paraula: el poble assumeix la sobirania popular per fomentar el dret a escollir en els afers que ens preocupen com a col•lectiu: en aquest cas, el futur de la nació catalana.
En escriure aquest article, més de 2500 sabadellencs ja han participat a la consulta per l’autodeterminació mitjançant el vot anticipat. És una bona dada i que permet preveure una alta participació dels sabadellencs i sabadellenques, que com sempre responem amb entusiasme i amb certes ‘particularitats’ en les votacions. Aquesta vegada és el fet de realitzar la votació l’últim diumenge de maig a diferència de la majoria de municipis...

La consulta de Sabadell va agafant volada. Hi ha moltes persones que estem empenyent i dedicant hores per fer que tot rutlli correctament. La majoria de persones, no hi podeu destinar tant de temps; però el que sí que podem i hem de fer totes i tots és introduir el vot a la urna: bé de manera anticipada, ja que l’organització garanteix que el vot dipositat rebrà el mateix tractament que el vot per correu que es fa en qualsevol altre sufragi, o bé el mateix 30M.

També hi ha altres idees innovadores i originals que vull esmentar, com els netbooks que s’usaran a les meses electorals. Són uns ordinadors totalment catalanitzats que podem comprar a un bon preu i que se’ns lliuraran després de la consulta amb un certificat que dirà que van servir per fer possible aquesta jornada, amb el que podrem rememorar-ho amb orgull tota la vida.

Però sobretot cal continuar animant als sabadellencs a acostar-se a les urnes, a participar en els actes i a divulgar el 30M. Els convençuts perquè és el moment. I a totes les persones i col•lectius que es posicionen en contra o ridiculitzen aquests referèndums demanar-los que també vinguin a votar. Defensem el dret de Catalunya a l’autodeterminació perquè aquest dret és inalienable i inherent a qualsevol nació i és per damunt de tot un acte legítimament democràtic sense el qual no existirien els drets col•lectius, com a extensió dels drets humans. Siguem democràtics i treballem perquè un dia ben proper aquestes consultes siguin vinculants.
Demostrem un cop més la vitalitat que té la nostra ciutat, la capacitat per mobilitzar-nos, per reivindicar la nostra singularitat i per associar-nos per aconseguir un bé comú. La consulta del 30M té per objectiu assolir més democràcia. A Sabadell, cadascú va a per ell.