Fira de cavalls?

Enguany he tornat a ser present a la inauguració d’aquesta fira d’abril encoberta anomenada fira del cavall. Feia molts anys, des de les primeres edicions, que no hi anava i hi he tingut la mateixa sensació que llavors: una barreja de parc d’atraccions, una aroma de refregit i una sensació d’estar en un acte folklòric representatiu del ‘senyoriu’ espanyol, amanit amb tots els tòpics del sud de la Península.
La manera com els governs del PSOE de Sabadell i Barberà intenten acontentar el seu electorat és, si més no, curiosa: amb una dosi de llum, fressa i reminiscències als orígens pretenen vendre’ns una fira presumptament dedicada als cavalls a través d’un poti-poti eclèctic.
Fer una fira dedicada al món del cavall és legítim i seria una bona idea si es fes ben fet. És un món interessantíssim i amb molts aspectes mereixedors de donar a conèixer i difondre: l’equinoteràpia, la hípica adaptada, la doma natural, les marxes, les passades i colles que organitzen els tres tombs...
Però el que s’organitza al Parc Central del Vallès és una fira d’abril maquillada. Com a mostra, us explico només el final de l’espectacle inaugural: sona la Santa Espina i apareix un genet vestit a l’andalusa muntat en un cavall ornamentat amb banderes espanyoles fent us passos que pretenen seguir el compàs de la sardana... no és l’inici d’un mal acudit, encara que ho sembli.