Gent valenta

El lema d'Esquerra per aquestes eleccions al nostre Parlament és més entenedor que mai, una declaració d’intencions i un reconeixement al que som: ‘Gent Valenta’. Els homes i les dones que votem ERC, som agosarats per definició, perquè som els que estem disposats a nedar a contracorrent, a saltar la paret; som els que hem pres i prendrem decisions difícils pensant en el país i en la seva gent, com ha de ser, i no en interessos particulars o partidistes, com d’altres. I perquè, per damunt de tot, volem canviar l’estat de la qüestió: passar de ser una regió espanyola a esdevenir un Estat Català dins la Unió Europea, deixar de pertànyer a una monarquia casposa a conformar una República radicalment democràtica i amb el màxim de justícia social.
En els darrers 7 anys al govern, ERC ha aconseguit avenços molt valuosos: una Llei d'Educació que blinda el model d’escola catalana i la immersió lingüística, una Llei del Cinema que ens dona l’oportunitat de poder visionar pel•lícules en la nostra llengua, la Llei de Vegueries amb el que posem fil a l'agulla en la substitució de les províncies, la Llei d'Acollida, la Llei de Polítiques de Joventut, hem multiplicat la inversió en serveis socials i hem iniciat una política exterior desacomplexada amb l'obertura de delegacions catalanes a algunes de les ciutats més importants del món i el reconeixement internacional de 20 noves seleccions esportives. Per no parlar de la reforma de l'Estatut que es posa en marxa gràcies a Esquerra i que ha permès posar de manifest que l'autonomisme és un carreró sense sortida.
Una altra raó per votar ERC és per superar més ràpidament crisis econòmiques com la que estem patint: estudis econòmics internacionals, determinen que els estats petits tenen més flexibilitat i agilitat per moure's en un entorn global. La independència permetrà que els nostres ciutadans puguin prosperar i remuntar més àgilment la crisi econòmica tot deslliurant-nos del llast que suposa per a Catalunya aportar més del 9% del PIB cada any a Espanya en forma de dèficit fiscal; però també, per prendre les nostres pròpies decisions, més ben enfocades a resoldre els problemes que tenim, que són diferents a altres zones.
El 30 de maig passat, més de 22.000 sabadellencs votàvem sí a superar el marc autonomista. Ara cal donar suport al partit que planteja una consulta en clau democràtica per aconseguir-ho. El dret a decidir no pot ser una discussió eterna. Els drets ho són quan s'exerceixen i si ERC és forta i decisiva hi haurà consulta a la pròxima legislatura. Impossible? Cal recordar que ningú, excepte ERC, volia un nou estatut i al final va ser aprovat. (tot i que ‘l’Estatut retallat’ no és el que volíem la immensa majoria, és clar). Cal recordar que fins ara només ERC demanava el Concert Econòmic. Ara CiU diu que s’hi suma, ens n'alegrem perquè incorporen un compromís que és nostre des de fa vint anys. Pel futur immediat, hem d’aconseguir un sistema de finançament com el que ja disposen al País Basc. Per cert, allà ni el PSOE ni el PP que governen junts -si fa no fa, com a Sabadell- no hi renuncien... deu ser perquè és bo per la ciutadania basca, oi?
I per últim, una raó d’orgull nacional: no podem arriscar-nos a que un partit dretà, xenòfob i espanyolista com el PP sigui la tercera força més votada en les Eleccions catalanes. La divisió del vot pot fer que en un moment en què hi ha més persones que mai al nostre país que ens declarem partidàries d’un Estat propi hi hagi menys diputats independentistes. ERC és el vot útil per avançar cap a l’Estat propi, és l’única opció independentista que en totes les enquestes té una representació assegurada i l’única que pot plantar cara a la crisi des d’opcions progressistes, amb força i amb les mans lliures respecte a les multinacionals i les empreses especuladores.
Valents i valentes, cal seguir caminant sense aturador... com en Joan, sense por.
(Article publicat Diari Sabadell, 23/11/2010)

70 anys de l’assassinat del president Companys

El 15 d’octubre d'enguany fa setanta anys que el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou afusellat.
Advocat laboralista, era conegut com 'l’advocat del poble', una de les seves primeres feines va ser fer de passant en el despatx de Jaume Cruells, diputat republicà catalanista per Sabadell. I com ell, va treballar per conciliar republicanisme, catalanisme i lluita obrera.
Companys esdevingué regidor de Barcelona el 1915. Des del consistori, donà suport al projecte autonòmic presentat per la Mancomunitat de Catalunya el 1919. En aquella època retrobà un amic d'infantesa, Salvador Seguí, el sindicalista de la CNT conegut com el Noi del Sucre, amb qui normalitzaren força les relacions entre l’obrerisme anarcosindicalista i l’esquerra republicana. Un altre bon amic fou en Francesc Layret, advocat laboralista com ell, que va morir tirotejat per pistolers a sou de la patronal l'any 1920. Companys el substituí com a diputat pel districte republicà de Sabadell a les Eleccions d'aquell mateix any. També el va rellevar en la direcció del setmanari L’Avenir, on recollien les cròniques de llur activitat parlamentària. Prioritzà la defensa de la pagesia col·laborant en la fundació del sindicat Unió de Rabassaires i defensant la seva causa realitzant nombrosos mítings, accions a les Corts espanyoles i creant i liderant el setmanari Terra, portaveu del sindicat agrari.
Tenia un estil planer i proper en l'oratòria que forjà una nova forma de fer política per l'època: el 1923, a Castellar del Vallès, comentà a un periodista que al Parlament no s’hi havia de fer grans discursos, calia anar-hi a dir 'lo que es diu al carrer, a la tertúlia, a l’Ateneu. I això és lo que jo he fet'. Aquest estil clar i català li va valer, aquell mateix any, ser el polític més votat en la història del districte electoral de Sabadell, aconseguint 4947 dels 7881 vots emesos.
El 1930, en convocar-se eleccions municipals, Companys s'adherí a Esquerra Republicana de Catalunya. Companys defensà al Comitè Executiu d'Esquerra que el nou partit havia de presentar-se a les eleccions municipals que tenien lloc tres setmanes després. Sens dubte, va encertar-la de ple, ja que, contra tot pronòstic, la candidatura d'ERC triomfà arreu del país. Companys, en saber-se el resultats, es personà a l’Ajuntament de Barcelona i proclamà la República. Poc després, Macià proclamava la República Catalana des del mateix balcó.
En les responsabilitats que anà assumint posteriorment, adoptà sempre una actitud conciliadora i lluità per defensar l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya, que, com l'actual, també fou mutilat.
Després de la mort de Macià, el Nadal de 1933, Companys fou elegit president de la Generalitat. Els pals a les rodes que rebé des de dins i fora de Catalunya -constants atacs a l’autonomia política de Catalunya, anul·lació de la Llei de contractes de conreu, creixement del feixisme a Espanya...- varen desembocar en una revolta l'octubre del 1934. Companys, el 6 d'octubre, escoltant el sentir de la ciutadania i del Govern va prendre el determini de proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, l’única solució possible per preservar la democràcia i l'autogovern. Tanmateix, l'exèrcit no va acatar les ordres i, el president Companys, els consellers i la ciutadania que lluitava contra els militars al carrer, s’hagueren de rendir de matinada.
Tot i estar condemnat a trenta anys de presó, amb l’Estatut suspès i la Generalitat dirigida des del govern central, Companys va reorganitzar ERC, va preparar les eleccions i va aconseguir que les candidatures del Front d'Esquerres vencessin en les eleccions del 16 de febrer de 1936.
Entre el febrer i el juliol d’aquell any, es va optar per reprendre la tasca d’autogovern iniciada amb l’Estatut de Núria. Ha estat molt discutida l’actuació del president Companys en aquesta difícil i complexa conjuntura. El cert és que, davant la insurrecció militar i durant la guerra, la Generalitat exercí el màxim autogovern de la història de Catalunya, des del 1714.
Finalment, quan el 1939 Catalunya és militarment i políticament ocupada, el president creua la frontera i es refugia a la Bretanya. Podia escapar-se del nazisme però ho posposà per localitzar un fill seu disminuït psíquic, raó per la qual el 13 d’agost de 1940 fou detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. Després d'un mes de tortures a Madrid, fou traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona; el 14 d'octubre va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim en absència de garanties jurídiques, que el condemnà a mort. L’endemà fou afusellat a trenc d'alba. És un crim que no té precedents a la història moder­na d’Europa: els feixistes van detenir un cap de Govern escollit democràtica­ment, van acusar-lo mitjançant un judici fals dirigit pels mateixos militars revoltats contra el Govern legítim de la República i van assassinar-lo per ser el president de la Generalitat. Però quasi tan greu com l’assassinat en sí, comés pels franquistes, és que l’Estat espanyol, setanta anys després, encara no ha anul·lat els processos acusatoris perpetrats contra el ‘president-màrtir’ i totes les persones que van lliurar la vida per la llibertat de Catalunya.
(Article publicat al Diari de Sabadell 15/10/2010)

Onze de setembre de 2010

La diada d’enguany es preveu més reivindicativa que mai després del cop de porta de l’Estat espanyol a les aspiracions de major autogovern de Catalunya, que han de plasmar-se per força en un creixement de l’electorat independentista en les eleccions al Parlament del 28N. ERC, des de la seva fundació, treballa per la justícia social, per l'alliberament de les persones per aconseguir un país lliure: perquè només amb una ciutadania culta i emancipada assolirem l’estat independent dins la UE que anhelem. Esquerra és l’únic partit que defensa allò en el que creiem moltes persones a Sabadell i arreu dels Països Catalans: la construcció d’un estat propi garantint avenços socials al conjunt de la ciutadania. La nostra opció és independentista, d’esquerres i republicana.
En les properes Eleccions concorren altres opcions independentistes, fet ben legítim. Si treuen representació parlamentària, que treballin per construir un Estat com ha estat fent Esquerra des de fa gairebé 80 anys. Però prou de ressentiments i atacs cap a l'organització política que, ara per ara, és l'única que té representants independentistes en gairebé tots els ajuntaments i parlaments de la nació catalana, a l’estat i a Europa.
Que el fet independentista creix és evident: per qüestions econòmiques, per supervivència cultural i lingüística, qüestions històriques, aspiracions d’aprofundiment a nivell democràtic, pel dret inalienable que tenim els pobles a decidir el nostre propi futur i sobretot per la nostra voluntat de viure millor i assegurar un futur de qualitat a les nostres filles i fills.
Però també perquè l’actitud de l’Estat espanyol envers Catalunya no ha fet més que contribuir a augmentar la desafecció dels catalans cap a aquesta Espanya monolingüe i centralista. I encara que l’unionisme espanyolista a Catalunya -ben representat a Sabadell amb un govern encobert entre el PSOE i el PP- només respon a raons identitàries i hi col•labori plenament... qui pot, actualment, defensar l’espoli fiscal que patim tota la ciutadania de Catalunya, independentment de si s’anima a una ‘Roja’ farcida de catalans o els que preferim que aquests mateixos jugadors competeixin amb la Selecció catalana de futbol? Qui no vol veure augmentada la renda per càpita anual en uns 2.400€ anuals si tinguéssim la nostra pròpia seguretat social?
Si es tracta d'aconseguir una majoria social per la independència cal convèncer les persones des de les diferents perspectives ideològiques. Com esquerra ho fa des del progressisme. Per aquest fet, no val a disparar contra la força hegemònica de l’independentisme en els darrers anys per intentar abatre-la: el que hem d’aconseguir és créixer i ser una majoria d’electors, convocar un referèndum, guanyar-lo i proclamar l’Estat Català.

Catalunya decideix

Amb l’admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament Català de la iniciativa popular per convocar un referèndum per la independència, fem un pas important per posar Catalunya en l’escena internacional. Això és possible gràcies a l’aprovació de la Llei de Consultes promoguda per ERC i aprovada pel nostre Govern i l’impuls donat amb les consultes populars als municipis.

A Sabadell, ara ens cal seguir treballant colze a colze totes les persones i entitats que volem un estat propi, per aconseguir les signatures necessàries per tirar endavant aquest referèndum.

Algunes veus contraposen la crisi econòmica a la independència: és un engany. Treballar per la independència del país és la millor manera de sortir de la crisi perquè Espanya ens porta crisi, ens posa totes les dificultats per emprendre les millores més adients que requereix la nostra economia per superar-la i proposa unes polítiques econòmiques i fiscals que són un llast per generar el benestar i els serveis socials de qualitat que mereixen l’esforç dels nostres treballadors i empresariat.

La porta del procés independentista és oberta. Un procés democràtic que s’obtindrà amb la decisió, la força i el vot de la ciutadania; el primer assaig a Sabadell ja el varem fer amb èxit el passat 30M. Ara ens cal un nou esforç per recollir el màxim de signatures possibles. T’hi apuntes?

Fira de cavalls?

Enguany he tornat a ser present a la inauguració d’aquesta fira d’abril encoberta anomenada fira del cavall. Feia molts anys, des de les primeres edicions, que no hi anava i hi he tingut la mateixa sensació que llavors: una barreja de parc d’atraccions, una aroma de refregit i una sensació d’estar en un acte folklòric representatiu del ‘senyoriu’ espanyol, amanit amb tots els tòpics del sud de la Península.
La manera com els governs del PSOE de Sabadell i Barberà intenten acontentar el seu electorat és, si més no, curiosa: amb una dosi de llum, fressa i reminiscències als orígens pretenen vendre’ns una fira presumptament dedicada als cavalls a través d’un poti-poti eclèctic.
Fer una fira dedicada al món del cavall és legítim i seria una bona idea si es fes ben fet. És un món interessantíssim i amb molts aspectes mereixedors de donar a conèixer i difondre: l’equinoteràpia, la hípica adaptada, la doma natural, les marxes, les passades i colles que organitzen els tres tombs...
Però el que s’organitza al Parc Central del Vallès és una fira d’abril maquillada. Com a mostra, us explico només el final de l’espectacle inaugural: sona la Santa Espina i apareix un genet vestit a l’andalusa muntat en un cavall ornamentat amb banderes espanyoles fent us passos que pretenen seguir el compàs de la sardana... no és l’inici d’un mal acudit, encara que ho sembli.

Un acte de ciutadania

Aproximadament d’aquí a un mes, el 30 de maig, Sabadell viurà una de les jornades més importants de la seva història: totes les persones majors de setze anys podrem participar en decidir com volem el futur del nostre país en un exercici sense precedents sorgit principalment de la societat civil. És un acte de democràcia en el sentit complet de la paraula: el poble assumeix la sobirania popular per fomentar el dret a escollir en els afers que ens preocupen com a col•lectiu: en aquest cas, el futur de la nació catalana.
En escriure aquest article, més de 2500 sabadellencs ja han participat a la consulta per l’autodeterminació mitjançant el vot anticipat. És una bona dada i que permet preveure una alta participació dels sabadellencs i sabadellenques, que com sempre responem amb entusiasme i amb certes ‘particularitats’ en les votacions. Aquesta vegada és el fet de realitzar la votació l’últim diumenge de maig a diferència de la majoria de municipis...

La consulta de Sabadell va agafant volada. Hi ha moltes persones que estem empenyent i dedicant hores per fer que tot rutlli correctament. La majoria de persones, no hi podeu destinar tant de temps; però el que sí que podem i hem de fer totes i tots és introduir el vot a la urna: bé de manera anticipada, ja que l’organització garanteix que el vot dipositat rebrà el mateix tractament que el vot per correu que es fa en qualsevol altre sufragi, o bé el mateix 30M.

També hi ha altres idees innovadores i originals que vull esmentar, com els netbooks que s’usaran a les meses electorals. Són uns ordinadors totalment catalanitzats que podem comprar a un bon preu i que se’ns lliuraran després de la consulta amb un certificat que dirà que van servir per fer possible aquesta jornada, amb el que podrem rememorar-ho amb orgull tota la vida.

Però sobretot cal continuar animant als sabadellencs a acostar-se a les urnes, a participar en els actes i a divulgar el 30M. Els convençuts perquè és el moment. I a totes les persones i col•lectius que es posicionen en contra o ridiculitzen aquests referèndums demanar-los que també vinguin a votar. Defensem el dret de Catalunya a l’autodeterminació perquè aquest dret és inalienable i inherent a qualsevol nació i és per damunt de tot un acte legítimament democràtic sense el qual no existirien els drets col•lectius, com a extensió dels drets humans. Siguem democràtics i treballem perquè un dia ben proper aquestes consultes siguin vinculants.
Demostrem un cop més la vitalitat que té la nostra ciutat, la capacitat per mobilitzar-nos, per reivindicar la nostra singularitat i per associar-nos per aconseguir un bé comú. La consulta del 30M té per objectiu assolir més democràcia. A Sabadell, cadascú va a per ell.

Visca la República Catalana!

Avui dimecres 14 d’abril, data en què commemorem la proclamació de la República Catalana, ERC de Sabadell reconeix el treball que fan les escoles d’educació especial de la ciutat –Bellapart, Xaloc i Xalest-, tot lliurant-los el Premi als Valors Republicans en la seva sisena edició.
En l’etapa que va prosseguir la proclamació de la República, un dels grans assoliments que totes les persones que la van viure et recorden, és la gran aposta per assegurar una educació de qualitat i per a tothom.
En els nostres dies, el tracte just i igualitari, amb l’adient especialització i acompanyament que fan aquests centres educatius a les persones amb discapacitat, és un dels avenços més significatius per integrar a totes les persones, i una dels grans assoliments de la societat actual. La tasca que els seus equips educatius fan diàriament amb aquests nois i noies és digna de ser reconeguda i esperonada.
La virtut cívica que pregonen els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat es reflecteixen en projectes com els d’aquests tres centres. El compromís cívic és una exigència implícita de l’ideari republicà i amb l’ànim de visualitzar l’excel•lent tasca que duen a terme aquestes tres escoles des de fa força anys, amb una solvència contrastada, justifiquen plenament ser escollides. I també perquè volem que la segueixin fent. Perquè fomentant una educació de qualitat per a totes i tots estem construint unes ciutats i un país lliure i que compta plenament amb tota la ciutadania.