dilluns, 13 de setembre del 2010

Onze de setembre de 2010


La diada d’enguany es preveu més reivindicativa que mai després del cop de porta de l’Estat espanyol a les aspiracions de major autogovern de Catalunya, que han de plasmar-se per força en un creixement de l’electorat independentista en les eleccions al Parlament del 28N. ERC, des de la seva fundació, treballa per la justícia social, per l'alliberament de les persones per aconseguir un país lliure: perquè només amb una ciutadania culta i emancipada assolirem l’estat independent dins la UE que anhelem. Esquerra és l’únic partit que defensa allò en el que creiem moltes persones a Sabadell i arreu dels Països Catalans: la construcció d’un estat propi garantint avenços socials al conjunt de la ciutadania. La nostra opció és independentista, d’esquerres i republicana.
En les properes Eleccions concorren altres opcions independentistes, fet ben legítim. Si treuen representació parlamentària, que treballin per construir un Estat com ha estat fent Esquerra des de fa gairebé 80 anys. Però prou de ressentiments i atacs cap a l'organització política que, ara per ara, és l'única que té representants independentistes en gairebé tots els ajuntaments i parlaments de la nació catalana, a l’estat i a Europa.
Que el fet independentista creix és evident: per qüestions econòmiques, per supervivència cultural i lingüística, qüestions històriques, aspiracions d’aprofundiment a nivell democràtic, pel dret inalienable que tenim els pobles a decidir el nostre propi futur i sobretot per la nostra voluntat de viure millor i assegurar un futur de qualitat a les nostres filles i fills.
Però també perquè l’actitud de l’Estat espanyol envers Catalunya no ha fet més que contribuir a augmentar la desafecció dels catalans cap a aquesta Espanya monolingüe i centralista. I encara que l’unionisme espanyolista a Catalunya -ben representat a Sabadell amb un govern encobert entre el PSOE i el PP- només respon a raons identitàries i hi col•labori plenament... qui pot, actualment, defensar l’espoli fiscal que patim tota la ciutadania de Catalunya, independentment de si s’anima a una ‘Roja’ farcida de catalans o els que preferim que aquests mateixos jugadors competeixin amb la Selecció catalana de futbol? Qui no vol veure augmentada la renda per càpita anual en uns 2.400€ anuals si tinguéssim la nostra pròpia seguretat social?
Si es tracta d'aconseguir una majoria social per la independència cal convèncer les persones des de les diferents perspectives ideològiques. Com esquerra ho fa des del progressisme. Per aquest fet, no val a disparar contra la força hegemònica de l’independentisme en els darrers anys per intentar abatre-la: el que hem d’aconseguir és créixer i ser una majoria d’electors, convocar un referèndum, guanyar-lo i proclamar l’Estat Català.