divendres, 18 de juliol de 2008

El nom sí que fa la cosa

Diverses entitats i associacions veïnals estan promovent consultes per tal d’anomenar les noves estacions dels Ferrocarrils Catalans a Sabadell de la manera més adient amb l’entorn a on estan ubicades. Trobo lloable aquestes campanyes ja que sovint tenim tendència a inventar-nos noms nous quan el més pertinent és batejar els espais públics amb el mot amb què han estat coneguts sempre i que els identifica amb el lloc on estan inserits. És per aquest motiu que, des de la nostra modesta aportació a aquest debat, en el cas concret de la nova denominació de les Estacions dels FGC al seu pas per Sabadell, creiem pertinent batejar aquestes cinc estacions amb el topònim del barri on estan localitzades: Can Feu-Gràcia –preferiblement en aquest ordre per tal d’evitar confusions amb l’Estació de Gràcia de Barcelona-, Centre, Creu Alta-Eix Macià, Torreguitart i Ca n’Oriac.

També demanem que s’incentivi recordar en els espais municipals els noms de llocs i persones més pròpies i populars. Alhora, la toponímia local ha de tenir una major sensibilitat per dedicar els nostres carrers i places a les dones rellevants de la ciutat i del país, car la presència de dones homenatjades en el nomenclàtor és molt minoritària degut a tants anys de preponderància patriarcal.

No és cert que ‘el nom no fa la cosa’ o que ‘l'hàbit no fa al frare’. Els noms de les persones i dels llocs denoten i recorden allò que som, d’on venim i a on anem. Donen identitat, certifiquen i perpetuen la inventiva que tingueren els nostres avantpassats en anomenar allò d’aquella manera. Per això, com en moltes d’altres coses, el que cal és que la ciutadania tingui el dret i el poder de posar nom a les coses comunes. Ens cal que la cosa –l’estació, el carrer, la font...- es digui com volem els que hi vivim. I és per aquest motiu que trobo tan lloable la iniciativa que han pres aquestes agrupacions veïnals de consultar com volem els veïns i veïnes que bategem aquestes cinc estacions que hom projecta i construeix; i, sobretot, que des de l’Administració se’ls tingui en compte.

Fent un símil podem dir que aquest mitjà de transport i de comunicació de que gaudirem d’aquí a poc temps ha de dur els noms més adients des del punt de vista de la llengua, el nostre vehicle de comunicació verbal.

(Publicat a L'Avui SBD, 18-07-08)