Cal saber dir que no

Ara que tot just comença el curs escolar, vull parlar d’un tema d’actualitat arrel d’unes declaracions del nostre alcalde sobre la negativitat.

Som molts els educadors, mares i pares que pensem i pregonem que a vegades cal saber dir que no. A voltes, és necessari i molt pedagògic un no contundent davant un fet o una actitud inadmissible. Traspassant-ho al camp polític, és obvi que també cal saber plantar-se i no tolerar que es cometi una barrabassada.

Poso uns exemples que em venen al cap: més val dir que no a un mal acord de finançament amb l’estat espanyol que no pas empassar-nos per uns quants anys unes engrunes monetàries que no ens serveixin per aplicar millores socials davant la possible pèrdua de llocs de treball i l’ofec de les economies familiars catalanes que preveiem que ens durà la crisi...

Una altra: si les entitats ecologistes i partits que estem a la Campanya Contra el Quart Cinturó no ens haguéssim negat des del principi a aquesta infraestructura com estava projectada els anys setanta pels franquistes, ara tindríem una autopista que hauria trinxat sense miraments la Plana del Vallès.

Hi ha un estil de fer política que es basa en dir que sí a tothom i a tot arreu. Això, ni és possible ni és formatiu. I menys, si després no acabes complint les teves promeses o només satisfàs a les persones que t’adulen. Tant en el camp privat com el públic, un no a temps pot ser una oportunitat de raonament i de diàleg de cara a buscar alternatives a una situació de conflicte.