En escriure aquest article, cinc persones de Sabadell ja m’han dit que no han pogut exercir el seu dret a vot perquè no els han arribat les paperetes per poder votar per correu; és una mostra més d’un estat espanyol ineficient que no garanteix ni el dret al treball, ni a l’habitatge, ni cap dels drets que la seva obsoleta constitució – que gairebé ningú no ha votat-, presumptament haurien de garantir.
Però, malgrat tot, vull parlar-vos de la importància de votar. I de què votar. Si amb 25 diputats del PSC-PSOE en la darrera legislatura, els drets socials i les llibertats dels catalans han estat menyspreats pel govern de ZP, no serveix de res tornar-los a votar davant la previsible majoria absoluta del PP. El discurs de la por... això no serveix per a res... que diria aquell. Nosaltres ja vam estendre la mà al ‘progressisme’ espanyol per fer un estat federal. I l’han rebutjada. En aquestes eleccions, l’ambició sobiranista de CiU és evident que ha quedat bandejada amb un Duran i Lleida tebi als avenços nacionals, contrari a la independència i amb les tisores a punt per retallar els assoliments socials dels catalans; drets que sí que podríem permetre’ns si gaudíssim del concert econòmic, però al qual el candidat unionista hi anteposa la possibilitat de formar part d'un govern de concentració espanyol.
Votar en blanc o nul més aviat afavoreix el PSOE i PP, fet que impedeix canviar la situació. No votant, tampoc no canviem la situació. És més, aconseguir el dret del sufragi universal ha costat l’esforç i la lluita de moltes persones com per ara desmerèixer aquesta oportunitat d’opinar, d’escollir els nostres representants per vetllar pels nostres interessos. Evidentment que som molts i moltes als qui no ens agrada el sistema que tenim –que patim, si em permeteu-, però només enfortint la democràcia aconseguirem combatre aquest capitalisme draculià que, dia a dia, va apoderant-se de les nostres oportunitats de poder decidir lliurement els nostres projectes vitals. La protesta, el malestar, la indignació al carrer s’ha de reflectir a les urnes.
Esquerra Republicana ha de ser a totes les institucions per defensar els drets de la classes treballadores i populars, per defensar el comerç urbà i oposar-nos a qualsevol intent de liberalització d’horaris comercials que només interessa als grans magatzems, per defensar el català, per presentar proposicions de llei al congrés estatal que reconeguin el dret de l'autodeterminació, com ja s’han compromès a fer Alfred Bosch i Joan Tardà. Perquè mentre no siguem independents, hem de ser presents en totes les cambres parlamentàries per defensar els nostres drets, perquè ningú no pot decidir per nosaltres. Perquè si volem la República Catalana, l’hem de construir i demanar cada dia, i hi hem de votar Sí en cada oportunitat que tenim: des de la consulta del 30M de l’any passat a Sabadell fins al proper 20N a les eleccions estatals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada