L’independentisme a Madrid

En els darrers anys, Catalunya ha canviat molt i ha fet passes importants cap a la independència. El dret a decidir el nostre futur ha estat assumit majoritàriament i avui la voluntat d’aconseguir un estat propi és una opció a la que dóna suport la majoria de la ciutadania. Aquest és un país majoritàriament de centreesquerra i sobiranista, com reflecteixen les enquestes d’opinió; no obstant, aquest creixement no queda plasmat en representació política en ajuntaments i parlaments, darrerament.

Moltes persones continuem creient que és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) qui millor pot representar políticament les demandes de més llibertat, justícia social i desenvolupament econòmic que la societat catalana actual demana. I la independència és un element necessari i beneficiós per a l'economia i per al benestar de sabadellencs i catalans.

Per exemple, un espanyol emigrant a un altre estat – se m’acut els espanyols que anaren a Alemanya-, no abandonà el seu sentiment de pertinença espanyola pel fet que visqués a l'estranger, però com és lògic vetllà pels seus interessos allà on vivia, pagava impostos i rebia els serveis públics en correspondència a la seva contribució impositiva a la societat que l’acollia. Algú creu que a Catalunya això seria diferent?

Però hi ha un altre repte en la societat catalana del segle XXI que ha rebut i acollit moltes persones provinents de fora d’Europa: aquest és el fet que cal també aconseguir la simpatia i el suport de les persones nouvingudes a la nostra causa.
I això només ho aconsegueix un independentisme cohesionador: la nostra acció política ha d’estar totalment marcada per l’esforç d’integració i cohesió com a país. És preferible treballar per arribar a la plena sobirania amb majories socials clares i consolidades que voler avançar-hi per emprenyades per la mala gestió del govern espanyol de torn.
Alhora, en temps de crisi, és doblement necessari avançar en l’estat del benestar i, en el nostre cas, cap a l’estat del benestar català. I això afavoreix tant les persones que porten anys vivint en aquest tros de món com les que s’hi han hagut de desplaçar per millorar el seu projecte vital.

Des dels ideals de progrés i justícia social cal buscar la complicitat de la majoria de la nostra ciutadania actual.
En les properes eleccions espanyoles, ens hi presentem amb la convicció que hem de donar suport a qualsevol iniciativa que suposi un pas més en l’autogovern i que pugui generar un ampli consens de la societat; per exemple, el concert econòmic.
La fita de la independència és clara, però no pot ser excusa per no defensar avenços coincidents amb altres projectes polítics. En clau estrictament catalana i en totes les qüestions de país, defensant els interessos de la nostra ciutadania, avancem cap a la independència. A Sabadell, a Madrid i a la Xina popular.