divendres, 14 d’octubre de 2011

En memòria del president Companys


Aquest dissabte 15 d’octubre fa setanta-un anys que el president de la Generalitat de Catalunya i diputat per Sabadell, Lluís Companys, fou assassinat. La novetat és que enguany a Sabadell, diverses entitats i partits ens hem posat d’acord per retre-li un homenatge com cal, de forma unitària i conjunta. S’ha creat el Memorial Lluís Companys a Sabadell, una plataforma oberta d’organitzacions que promou que la nostra ciutat dediqui anualment un merescut homenatge al ‘president-màrtir’ -a l’home, al polític honest i compromès amb el seu poble fins a la mort-, i a través seu, a totes les persones que van lliurar la vida per les nostres llibertats.
Perquè l’afusellament de Companys és un símbol de tot el patiment i l’injust tracte que han rebut els perdedors republicans de la Guerra Civil. El crim no té precedents en la història moderna d’Europa: els feixistes van detenir un cap de Govern escollit democràtica¬ment, van acusar-lo mitjançant un judici fals dirigit pels mateixos militars revoltats contra el Govern legítim republicà i van assassinar-lo per ser el president de Catalunya. Doncs ell i moltes altres víctimes, per la Justícia espanyola, encara són els culpables d’aquell enfrontament fratricida que, a Catalunya, a més, va suposar un intent d’aniquilament nacional.
Els fets més rellevants de la trajectòria política de Companys s’esdevenen els anys trenta del segle passat. El 1931, poc abans de convocar-se eleccions municipals, es fundà Esquerra Republicana de Catalunya; Companys del Partit Republicà Català juntament amb Macià, d’Estat Català i Lluhí, del Grup de l’Opinió en foren els tres màxims conformadors. El 14 d’abril, la candidatura d'ERC triomfà arreu del país. Companys, en saber-se el resultats, es personà a l’Ajuntament de Barcelona i proclamà la República. Macià, tot seguit, proclamà la República Catalana.
Després de la mort de Macià, el Nadal de 1933, Companys fou elegit president de la Generalitat. El 6 d'octubre de 1934, va proclamar l’Estat Català, en un intent de preservar la democràcia i l'autogovern. Tanmateix, l'exèrcit no va acatar les ordres i fou condemnat a presó.
Però Companys, lluny de rendir-se, va reorganitzar ERC, va preparar les eleccions i va aconseguir que les candidatures del Front d'Esquerres vencessin en les eleccions del de 1936; va reprendre les responsabilitats de la presidència i, malgrat la guerra provocada per la sublevació feixista de Franco, la Generalitat exercí el màxim autogovern per Catalunya des del 1714.
Finalment, quan el 1939 Catalunya és militarment i políticament ocupada, el president creua la frontera i es refugia a la Bretanya. Podia escapar-se del nazisme però ho posposà per localitzar un fill seu disminuït psíquic; l’agost de 1940 fou detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. Després d'un mes de tortures a Madrid, fou traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona; el 14 d'octubre va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim en absència de garanties jurídiques, que el condemnà a mort. La matinada del 15 d’octubre moria descalç cridant ‘Per Catalunya!’.
Ara, que és època de reorganitzar Esquerra Republicana després d’algun revés electoral, cal recuperar l’essència d’aquella ERC de Companys i Macià perquè 'el marc ideològic de valors republicans i de lluita per la independència dels Països catalans és una eina vàlida per tal de resoldre els problemes de la ciutadania', tal com diu el flamant president Oriol Junqueras. Tant en les properes Eleccions estatals com després, la nostra prioritat és lluitar per resoldre els problemes urgents del país: la crisi econòmica i l'atur. Però alhora volem ser independents per tenir un estat del benestar propi. I sempre estarem ajudant els nostre conciutadans a resoldre els seus problemes quotidians perquè mentre avancem cap a aquests alts ideals que somniava Companys -justícia social i alliberament nacional-, mantindrem el seu record ben viu.
(Article publicat al Diari de Sabadell, 14-10-2011)

Cap comentari: