A les portes d’un altre Onze de setembre, el setge sobre la comunitat nacional catalana cada cop és més fort, i alguns insensats de fora i de dins intenten trencar el nostre model de convivència amb agressions de tot tipus. Les dues últimes: la sentència intentant carregar-se l’èxit de gairebé tres dècades d'immersió lingüística en català i la reforma ‘centralitzadora i jacobina’ del govern espanyol a través de la modificació ‘exprés’ del text d’una Constitució fins ara ‘intocable i inviolable’.
La immersió lingüística a Catalunya té un amplíssim consens de la ciutadania i dels partits de tradició democràtica des dels seus orígens perquè es basa en fer tornar el català a les escoles on havia estat prohibit durant gairebé tres segles alhora que assegura que l’alumnat domina perfectament l'espanyol i aprèn una tercera llengua (aquesta dissortadament amb força mancances). Però sobretot perquè evita separar els alumnes en funció de l'idioma, cosa que hauria suposat tenir dues comunitats en el mateix territori. Parlem clar i català: aquest i qualsevol atac al català va destinat a trencar la cohesió social que tant ens ha costat d'assolir i mantenir. I no podem tolerar que l’Estat espanyol segueixi legislant i actuant en contra nostre.
Perquè no pot ser que 3 famílies es queixin a Catalunya que els seus fills són educats en català i Espanya vol anul·lar la immersió lingüística. I en canvi, 125.953 alumnes del País Valencià demanen ser educats en català i no els deixen... i Espanya calla. Jo diria que comença a ser l'hora dels adéus. Adéu Espanya! Perquè aquest conflicte no s'acabarà fins que el nostre Parlament pugui fer lleis de debò i el nostre govern les executi sense interferències. Quant de temps hem d'esperar? Només depèn de nosaltres, dels catalans. I cada cop en som més els que, com el company d’ERC i president del Parlament Heribert Barrera "tenim pressa" per aconseguir la creació d'un estat català. Molta pressa.
Aquest any tots i totes hem de ser a la manifestació de l’11-S que sortirà a les 5 de la tarda de la Plaça d'Urquinaona de Barcelona i acabarà al passeig Lluís Companys amb la lectura del manifest Ara més que mai, independència i la lectura del poema “Heribert” que el poeta sabadellenc Pere Quart va dedicar a l'expresident Barrera. Esquerra també hi organitza una original protesta: un gran dictat on tothom qui vulgui podrà escriure una frase en defensa del model d'immersió lingüística; aquesta carta s'enviarà als magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè siguin conscients que han fet vessar el vas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada